Vicent Andres Estelles

Vicent Andres Estelles
Información sobre la plantilla
Vicent andres estelles001.jpg
Nacimiento4 de septiembre de 1924.
Burjasot, (Valencia), España.
Fallecimiento27 de marzo de 1993.
Valencia.
OcupaciónPoeta español

Vicent Andres Estelles. Poeta español en lengua catalana. Su obra poética se caracteriza por su lenguaje coloquial y por su reflejo, a menudo irónico, de la realidad cotidiana. Son también dignos de mención sus poemas amorosos y existencialistas. De su extensa producción, cabe destacar La llave que abra todas las puertas (1971), El cuervo (1979), Ramo diurno (1986) y Odas temporales: la casa de la música cerca del mar (1988). En 1985 inició la publicación de sus memorias (Tratado de las fresas, 1985; Cuaderno de Bonaire, 1985). En 1978 obtuvo el premio de honor de las letras catalanas y en 1984 el Premio de las Letras de la Comunidad Valenciana.

Síntesis biográfica

Nació el 4 de septiembre de 1924 en Burjasot Valencia y muere en Valencia 27 de marzo de 1993. Periodista y escritor español.

Según se desprende de los datos relacionados a su infancia y juventud, la vida de Estellés quedó muy marcada por la Guerra Civil Española, conflicto que se desencadenó cuando sólo tenía doce años de edad pero que, más tarde, lo recordaría en su obra vinculado a la muerte. Por ese entonces, el joven español aprendió el oficio de panadero en el comercio de su padre, el de orfebrería y adquirió conocimientos sobre mecanografía.

En Valencia, donde transcurrió gran parte de su adolescencia, Estellés descubrió su interés por la literatura, un ámbito en el que empezó a incursionar de forma autodidacta. Walt Whitman, Pablo Neruda y Charles Baudelaire son algunos de los autores que más lo marcaron a través de sus obras.

Matrimonio

Tras estudiar periodismo en Madrid, el joven cumplió en Navarra con el servicio militar y, al cumplir 24 años de vida, regresó a Valencia, donde se desempeñó en el diario “Las Provincias” como periodista. Allí, tres años después de haber contraído matrimonio con una mujer de nombre Isabel, Estellés se convirtió en redactor jefe, un cargo que ejerció hasta 1978.

A lo largo de su trayectoria, el creador de obras como “Ciudad susurrada”, “Cancionero del Duque de Calabria” y “El Mural del País Valencia”, entre otras.

Reconocimientos

El Premio de Honor de las Letras Catalanas, la Cruz de San Jorge, el Premio de Honor de las Letras Valencianas y la Medalla de Oro de las Bellas Artes concedida por el Ministerio de Cultura español a título póstumo son algunos de los galardones recibidos por Estellés, un destacado autor. Falleció en Valencia el 27 de marzo de 1993.

Obras

Poesía

  • Ciutat a cau d'orella. València: L'Espiga, 1953.
  • La nit. València: 1956.
  • Donzell amarg. Barcelona: Pedreira, 1958.
  • L'amant de tota la vida. València: L'Espiga, 1965.
  • Lletres de canvi. Palma: 1970.
  • L'inventari clement. Gandia: Ajuntament, 1971.
  • L'ofici de demà. Palma: Moll, 1971.
  • La clau que obri tots els panys. València: Diputació, 1971.
  • Llibre de meravelles. València: Estel, 1971; València: Tres i Quatre, 1983.
  • Primera audició. València: 1971.
  • Boix, Heras, Armengol. Palma de Mallorca: Pelaires, 1972.
  • Hotel París. Barcelona: Edicions 62, 1973.
  • Hamburg. Barcelona: Edicions 62, 1974.
  • El gran foc dels garbons. València: Eliseu Climent, 1975.
  • Tancat a l'Alter. 1975.
  • Manual de conformitats. València: Eliseu Climent, 1975.
  • Antibes. Barcelona: Edicions 62, 1976.
  • Balanç de mar. València: Eliseu Climent, 1978.
  • El procés. Barcelona: Proa, 1978.
  • Festes llunyanes. Barcelona: El Bordiol, 1978.
  • Lletra al pintor Josep Renau. València: Eliseu Climent, 1978.
  • Document de Morella. Tarragona: Foc Nou, 1979.
  • El corb. Barcelona: Quaderns Crema, 1979.
  • Les cançons d'Ariadna. Barcelona: Proa, 1979.
  • Manuscrits de Burjassot: Llibre de meravelles. València: Eliseu Climent, 1979.
  • Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset que fou afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941. València: Eliseu Climent, 1979; Xàtiva: Alberic, Jesús Huguet, 1980. La Marina, 1981.
  • Poemes preliminars. Manacor: Ajuntament, 1983.
  • Cant a València. Andorra la Vella: Serra Airosa, 1984.
  • Cançoneret de Ripoll. Barcelona: Empúries, 1985.
  • Ram diürn. Barcelona: Proa, 1986.
  • El forn del sol. València: Gregal Llibres, 1986.
  • Primera soledad. València: IVEI, 1988.
  • Odes temporals. La casa de la música vora el mar. Barcelona: Edicions 62, 1989.
  • Puig Antich. Barcelona: Empúries, 1989.
  • Mare de terra. Barcelona: Edicions 62, 1992.
  • Testar. València:1993 (dins Antologia poètica, a cura de Jaume Pérez Montaner).
  • Mural del País Valencià. València: Eliseu Climent, 1996.

Novela

Premios obtenidos

  • Premi Cantonigròs (1956): Donzell amarg.
  • Premi València (1958): La clau que obri tots els panys.
  • Ausiàs Marc (1966): L'inventari clement.
  • Lletra d'Or (1975): Les pedres de l'àmfora.
  • Crítica Serra d'Or de poesia (1975): Les pedres de l'àmfora.
  • Crítica Serra d'Or de poesia (1978): Balanç de Mar.
  • Premi d´Honor de les Lletres Catalanes (1978).
  • Creu de Sant Jordi (1982).
  • Premi de les Lletres Valencianes (1984).
  • Medalla d'Or Belles Arts Ministeri de Cultura, a títol pòstum (1993).

Fuentes